Victòria cabdal de La Bruixa d’Or davant un Valladolid que no es va donar mai per vençut

L’equip de Borja Comenge derrota per 75-72 el CB Valladolid de Ricard Casas, en una treballada victòria en què van destacar l’anotació de Marcus Eriksson i la perseverança de Max Kouguere, el més combatiu del partit.

 

75 La Bruixa d’Or | Waters 11, Hernández 6, Kouguere 14, Larsen 5, Asselin 6; Eriksson 21, Arteaga 6, Giannopoulos 6, Creus i Kody.

 

72 CB Valladolid | Rowe 9, Suka-Umu 19, Wright 7, Haritopoulos 4, Johnson 14; Andjusic 11, Vilhjámssom, Vasilopoulos, Sinanovic 8 i Martínez.

 

Parcials: 21-14, 20-24; 12-14, 22-20.

Àrbitres: Carlos Peruga, Carlos Cortés i Pedro Munar.

La Bruixa d’Or va aconseguir una victòria vital davant un rival directe en la lluita per la permanència, el CB Valladolid. El balanç de victòries i derrotes, després d’haver jugat amb rivals com FC Barcelona i Reial Madrid, està igualat (3-3).

Ja des de l’inici, Max Kouguere, un dels millors homes en aquest partit, va demostrar que volia lluitar cada pilota. La primera cistella del matx va anar a càrrec seu. En el primer quart, els manresans van acabar amb 21 punts, 7 més que el seu rival, però aquest va ser l’únic parcial relativament còmode. Els pivots grecs del conjunt de Pucela, Haritopoulos i Vasilopoulos (aquest darrer va retirar-se lesionat), s’encarregaven que el mal per als visitants no anés a més.

En el segon període, Eriksson, el millor del partit, ja va enfilar-se fins als 13 punts, per 10 del seu company “Air Congo”, un altre dels destacats de la tarda. Aportacions importants en el rebot d’Oliver Arteaga i Haris Giannopoulos, que es van sumar a la solvència de Josh Asselin, que va rebre diverses faltes i va contribuir a dominar l’aspecte rebotejador, una de les claus de la victòria bagenca.

El tercer quart va servir perquè els castellans encara es poguéssin acostar més a La Bruixa d’Or, que s’encomanaven a Suka-Umu i Johnson. Abans del tram final va arribar-s’hi amb només un punt d’avantatge per als de Manresa, que sabien que haurien de suar i patir per poder guanyar.

El darrer període començava amb el Valladolid posant-se per davant en el marcador, gràcies a una cistella de la torre Sinanovic (2,22m). Eriksson, però, anotava un triple per demostrar qui havia de manar en el partit. Van ser minuts de responsabilitat per a Dominic Waters, que va donar la cara en els moments importants. A final, La Bruixa d’Or va poder controlar el partit i acabar-lo de lligar amb una cistella del base i dos tirs lliures del suec, el millor del partit.

D’aquesta manera el Bàsquet Manresa acumula un balanç equilibrat entre victòries i derrotes (3-3), i es col·loca 12è a la classificació. El proper partit és també al Nou Congost, diumenge dia 24 de novembre a les 19:00.

Borja Comenge, al final del partit, comentava que: “El CB Valladolid en tot moment ens ha plantejat problemes; volíem un partit més d’anar i tornar; el partit ha estat molt igualat, em quedo amb que més o menys hem estat sempre per davant, i hi ha hagut mals moments però sempre hem tingut resposta; vull agraïr la setmana que han fet en Salva i en Darryl, que encara que no han pogut jugar ens han ajudat molt durant la setmana”.